01Per què la regla del 500 és errònia en una càmera moderna
La regla del 500 diu: divideix 500 per la teva distància focal equivalent a fotograma complet, i aquesta és l'exposició màxima en segons abans que les estrelles deixin rastre. Amb un objectiu de 24 mm això són uns 21 segons. És fàcil de recordar i ve de la pel·lícula de 35 mm, on el gra era prou gruixut per amagar bastant moviment, i on ningú no inspeccionava un negatiu al 100% en un monitor 4K.
Ignora tres coses que avui importen moltíssim. Ignora la mida del píxel: una estrella pot desplaçar-se per un fotosit de 6 micres sense que es vegi cap escorreguda, però el mateix desplaçament en creua tres dels fotosits de 3,7 micres d'una càmera de 61 MP, i això ja és una ratlla visible. Ignora l'obertura, que canvia com de concentrada es dibuixa una estrella: un objectiu lluminós a obertura màxima posa més energia en un punt més petit, així que el moviment es nota abans. I ignora cap on apuntes al cel, que canvia la velocitat a què es mouen les estrelles pel fotograma en un factor de tres o més.
02Què calcula realment la NPF
La regla NPF té en compte les tres. La seva forma precisa és t = k × (16.856 × N + 0.0997 × f + 13.713 × p) / (f × cos δ), on N és l'obertura, f la distància focal en mil·límetres, p la mida del píxel en micres i δ la declinació del que apuntes. El factor k és la teva tolerància: 1 per a estrelles realment nítides al 100%, 2 o 3 si la imatge va destinada a una pantalla a mides normals.
En una càmera de fotograma complet de 24 MP amb 24 mm f/2.8 s'acosta a la regla del 500. En una de 61 MP sol donar-te la meitat de temps, i la diferència és real: si dispares amb el temps de la regla del 500 en aquesta càmera, en fer zoom les estrelles són petits ovals.
03La resposta no és una exposició més llarga, sinó més exposicions
La gent s'aferra a la regla del 500 perquè un obturador més ràpid vol dir un fotograma més fosc, i pujar l'ISO per compensar vol dir més soroll. L'apilat ho resol bé. Fes deu o vint fotogrames al temps NPF i fes-ne la mitjana amb programari: el soroll aleatori es cancel·la mentre el senyal real es reforça. Acabes amb la netedat d'una exposició molt més llarga i amb estrelles que continuen sent punts.
La xifra de «fotogrames per apilar» de dalt et diu quantes exposicions al teu temps NPF sumen quatre minuts de llum total, un objectiu sensat per a un fotograma de la Via Làctia des d'un lloc fosc. Dóna més feina en disparar i molts menys compromisos en el resultat, i és amb això que s'ha fet essencialment qualsevol imatge neta del cel nocturn que admires.
04Dues notes pràctiques que la calculadora no et pot donar
L'enfocament és el veritable punt de fallada. Hi ha més fotogrames astro arruïnats per l'enfocament que pels rastres. L'enfocament automàtic no funciona amb una estrella. Passa a manual, usa la visualització en directe al màxim augment sobre l'estrella més brillant que trobis, enfoca fins que sigui el punt més petit possible, i després fixa l'anell d'enfocament amb cinta: es desplaça quan l'objectiu es refreda durant la nit.
La coma importa més que l'últim pas. La majoria d'objectius grans angulars lluminosos dibuixen les estrelles properes a les cantonades com a petites ales en lloc de punts quan es dispara amb l'obertura màxima. Tancar un pas respecte al màxim sol netejar-ho de manera espectacular, i costa molt menys del que sembla quan ja estàs apilant. Prova el teu objectiu una nit clara abans d'anar a un lloc fosc.
05Preguntes freqüents
500 dividit per la teva distància focal equivalent a fotograma complet, en segons. Amb un objectiu de 24 mm de fotograma complet, uns 21 segons. Ve de la pel·lícula de 35 mm i és massa generosa per a sensors moderns d'alta resolució inspeccionats al 100%.
Té en compte l'obertura, la mida del píxel i la declinació, tres coses que la regla del 500 ignora. En una càmera de 45 MP sol reduir a la meitat l'exposició permesa, i fa bé.
La NPF si inspecciones al 100% o imprimeixes en gran; la regla del 500 va bé per a sortides a mida web. El millor de tot: dispara al temps NPF i apila més fotogrames per recuperar la llum.
Sí, en un factor de tres o més. Les estrelles a l'equador celeste es mouen els 15 segons d'arc per segon sencers; a prop de la Polar gairebé no es mouen. El nucli de la Via Làctia a -29° de declinació es mou a un 87% de la velocitat màxima.