De què depèn realment la profunditat de camp
Quatre coses, i només quatre: la distància focal de l'òptica, el diafragma que fixes, la distància del subjecte a la càmera i la mida del sensor. Tota la resta de què es discuteix per internet és una d'aquestes quatre disfressada. L'eina de dalt et deixa moure cadascuna de manera independent, que és la manera més ràpida de crear intuïció, perquè les relacions no són lineals i llegir-ne rarament et queda.
Dues d'elles manen. La distància és la palanca més forta amb molta diferència: la profunditat de camp creix aproximadament amb el quadrat de la distància al subjecte, així que fer dos metres enrere fa molt més que tancar un pas. La distància focal és la segona, actua en sentit contrari i també aproximadament al quadrat. El diafragma és un efecte lineal, per això passar de f/2 a f/2.8 decep en comparació amb fer simplement un pas enrere.
La qüestió de la mida del sensor, resolta
Aquesta és la discussió que no mor, i els dos bàndols tenen mig la raó. Amb la mateixa distància focal i el mateix diafragma, la mida del sensor no canvia gens la profunditat de camp: una òptica de 50mm f/2 projecta el mateix cercle d'imatge sigui quin sigui el que hi posis darrere. Un sensor més petit només retalla dins d'aquest cercle.
Però ningú no dispara així. Dispares per a un enquadrament, i per mantenir el mateix enquadrament amb un sensor més petit t'acostes o poses una òptica més curta, i totes dues coses augmenten la profunditat de camp. Aquest és l'efecte real i pràctic, i val aproximadament un pas per cada pas de factor de retall: Micro Quatre Terços a f/2.8 et dona aproximadament la mateixa profunditat de camp que el full frame a f/5.6 per a la mateixa foto. Posa el selector de format en dues mides diferents i ajusta la distància focal perquè l'enquadrament coincideixi, i els números ho mostren directament.
El cercle de confusió, i per què les calculadores no coincideixen
La profunditat de camp no és un límit físic. Només un pla està realment enfocat; tota la resta està desenfocada en alguna mesura, i «prou nítid» és una decisió de criteri. Aquest criteri es codifica com a cercle de confusió: la taca de desenfocament més gran que encara es llegeix com un punt. Aquesta eina fa servir l'estàndard, la diagonal del sensor dividida per 1500, que dona aproximadament 0.029mm en full frame. Focus Lab mostra aquest mateix pla i els seus discos de desenfocament en 3D, en una òptica oberta perquè ho puguis veure.
Aquesta convenció suposa una impressió mirada a una distància raonable. Si inspecciones habitualment els fitxers al 100% en un monitor de 32 polzades, o imprimeixes a dos metres d'ample, la teva tolerància real és més estricta i la teva profunditat de camp real és més prima que la de qualsevol calculadora. Convé saber-ho abans de fiar-te d'una lectura hiperfocal per a un paisatge que penses imprimir en gran: enfocar una mica més endins de l'escena del que suggereix la xifra hiperfocal és l'assegurança habitual.
Fer servir la distància hiperfocal sense espatllar la foto
Enfoca a la distància hiperfocal i tot el que hi ha des de la meitat fins a l'infinit queda dins la profunditat de camp. És la tècnica clàssica de paisatge i l'eina mostra la xifra per a cada configuració. Però dues precaucions. Primer, a la distància hiperfocal l'infinit només és just acceptable, així que les muntanyes llunyanes no quedaran nítides. Segon, tot plegat es recolza en aquella hipòtesi del cercle de confusió. Per a un paisatge que t'importa, enfoca un terç més enllà de la lectura hiperfocal, o fes un bracketing d'enfocament i fusiona.
Preguntes freqüents
La diagonal del sensor dividida per 1500, la convenció estàndard: aproximadament 0.029mm en full frame, 0.019mm en APS-C, 0.015mm en Micro Quatre Terços. Si imprimeixes en format molt gran o inspecciones al 100%, la teva tolerància real és més estricta i la profunditat de camp real és més prima que la mostrada.
Amb la mateixa distància focal i el mateix diafragma, no. Però per mantenir el mateix enquadrament amb un sensor més petit t'acostes o vas més obert, i això és el que l'augmenta. A la pràctica és aproximadament un pas de profunditat de camp extra per cada pas de factor de retall.
El que veus és una fotografia real, una de nostra, no un dibuix. El cercle de desenfocament es calcula per a la distància del teu fons i s'expressa com a fracció de l'amplada del fotograma, i la placa darrere del subjecte es desenfoca exactament en aquesta quantitat, de manera que el desenfocament relatiu és fidel: si dobles la xifra del desenfocament, la imatge queda el doble de suau. El retall del subjecte s'escala a partir del mateix càlcul, així que l'enquadrament també segueix la distància focal i la distància, i el fons mateix s'amplia segons la distància focal, igual que una òptica llarga apropa de debò una paret llunyana darrere d'un subjecte mentre que un gran angular l'allunya. No és una emulació del bokeh d'una òptica concreta, que depèn del nombre de pales i del disseny òptic, i la floració de les llums és una aproximació de com el desenfocament infla els punts brillants, no una simulació física.
No per ell mateix, no, i aquest és l'error més repetit en els consells de fotografia. La perspectiva, és a dir, com de grans són les parts properes d'una cara comparades amb les llunyanes, depèn d'una sola cosa: la distància de la càmera al subjecte. Un 24mm i un 200mm fets servir des del mateix lloc registren exactament la mateixa forma; el gran angular simplement n'inclou més al voltant. La reputació dels grans angulars ve d'haver-te d'acostar molt per omplir el fotograma, i és aquest acostar-te el que fa el mal. Posa Enquadrament en Enquadrament fix a dalt i arrossega la distància focal: l'eina mou la càmera per tu per mantenir la cabra de la mateixa mida, i veus com el musell s'infla quan s'acosta i s'aplana quan s'allunya. Deixa-ho en Càmera fixa i el mateix arrossegament només retalla, que és la resposta honesta del que fa l'anell del zoom.
Les distàncies focals marcades són nominals i moltes òptiques fan focus breathing, és a dir, que la distància focal real s'escurça quan enfoques més a prop. Les òptiques macro ho fan de manera dramàtica. Considera les lectures precises per a la distància focal marcada i compta que el treball a prop de la distància mínima d'enfocament serà diferent.
Després fes la selecció de fotos de la sessió sense obrir Lightroom
Quan els fotogrames ja són a la targeta, imagic puntua l'enfocament i l'expressió de milers de RAW en local, al teu ordinador, sense pujar res, i et dona les fotos que et quedes. Prova gratuïta de 500 exportacions, sense targeta.