01El número que sorprèn tothom
Un clip de deu segons a 25 fotogrames per segon necessita 250 fotografies. Amb un interval de quatre segons són gairebé disset minuts al costat d'un trípode. Si ho allargues a una seqüència de trenta segons, que ja fa goig, hi seràs cinquanta minuts, i una peça acabada de dos minuts és gairebé tot un dia. El time-lapse és el que més paciència demana de tot el que pots fer amb una càmera, i els clips acabats són tan curts que la gent el subestima sistemàticament en un factor de cinc.
Planeja-ho abans d'anar enlloc. Porta alguna cosa per seure, més bateria de la que penses, i accepta que en una sessió tindràs dues o tres seqüències utilitzables, no deu.
02Triar un interval
La regla és simple: l'interval ha de ser prou curt perquè res d'important es mogui més que una petita fracció del fotograma entre un fotograma i el següent. Si un núvol creua tota la teva composició en dos minuts de temps real i dispares cada vuit segons, aquest núvol salta a passos visibles i el clip pampalluga. Divideix l'interval per dos i flueix.
Allò que importa no és la velocitat real del subjecte sinó la seva velocitat aparent dins del teu fotograma, així que la distància focal canvia la resposta. El mateix núvol a 200 mm necessita un interval molt més curt que a 16 mm, perquè creua el fotograma molt més de pressa. Quan dubtis, dispara més curt del que penses: sempre pots descartar un fotograma de cada dos en l'edició, però mai no pots inventar-ne un que no s'ha fet.
03Velocitat d'obturació: la diferència entre fluir i pampallugar
Posa l'obturador a uns la meitat de l'interval. És la versió en time-lapse de la regla dels 180 graus en vídeo, i és la diferència de qualitat més gran entre el time-lapse amateur i el professional. Cada fotograma porta prou moviment borrós per solapar-se amb el següent, així que el moviment es llegeix com a continu i no com una successió d'instants congelats.
A ple dia això vol dir una exposició de dos segons amb un interval de quatre, cosa impossible sense un filtre de densitat neutra potent. Un ND de 6 o 10 passos és equipament estàndard de time-lapse justament per això. Si no hi pots arribar, un obturador més curt també funciona, només que es veu clarament més entretallat, i l'efecte empitjora com més de pressa es mou el subjecte.
04Dues coses que has de desactivar abans de començar
Enfocament automàtic i estabilització d'imatge. L'enfocament automàtic cercarà una mica entre fotogrames i les petites diferències es noten com una suavitat que pulsa. L'estabilització sobre un trípode intenta corregir un moviment que no hi és i pot fer derivar el fotograma al llarg de centenars d'exposicions. Fixa l'enfocament en manual, desactiva l'estabilització i usa l'exposició manual perquè la càmera no torni a mesurar i provoqui parpelleig.
Balanç de blancs automàtic. El mateix raonament. En automàtic, canviarà una mica entre fotogrames i produirà un parpelleig de color que és pesat de treure després. Fixa'l una vegada, en Kelvin, i deixa'l. Si dispares en RAW, el pots canviar després per a tots els fotogrames alhora, i aquest és l'altre motiu per disparar en RAW quan la llum canvia.
05Preguntes freqüents
De dos a cinc segons per a un núvol normal, d'un a dos per a un núvol de tempesta ràpid, fins a vuit per a un cirrus alt i prim. Si el núvol creua el fotograma en menys de dos minuts de temps real, ves a un interval més curt.
Aproximadament la meitat de l'interval, la forma de la regla dels 180 graus en time-lapse. Dóna a cada fotograma prou moviment borrós per fondre's amb el següent. A ple dia cal un filtre ND potent.
RAW sempre que la llum canviï durant la seqüència, és a dir, a cada sortida de sol, posta de sol i pas del dia a la nit. El JPEG es pot defensar per a seqüències llargues amb llum constant. Recorda que una seqüència de 3.000 fotogrames són 3.000 accionaments de l'obturador mecànic.
Gairebé sempre és per l'exposició automàtica, el balanç de blancs automàtic o un diafragma que es torna a ajustar entre fotogrames. Fixa l'exposició i el balanç de blancs en manual. En alguns objectius, usar el diafragma a obertura màxima evita les petites inconsistències del diafragma que causen la resta.